shamata-vipassana

D'acord amb el budisme tibetà, l'objectiu d'aquesta pràctica és aconseguir la calma mental, l'estat natural de lucidesa i claredat que habitualment es veu obstaculitzat per una sèrie de mecanismes pertorbadors. Una vegada que hem aconseguit aquest estat de calma, podem endinsar-nos en altres tipus de meditació.

La pràctica de shamata inclou cultivar tres facultats molt importants: atenció, alerta i ecuanimitat. És precisament l'ecuanimitat la que ens permet anar desaprenent l'hàbit de reaccionar impulsivament a les emocions, les sensacions o els pensaments que ens porten a un estat d'agitació i hiperactivitat que ens manté alterats.

Amb la calma es desenvolupa la claredat i podem començar a cultivar aquella mirada oberta que ens allibera dels nostres conceptes i les nostres percepcions. Aquesta és la meditació vipassana, que ens permet una apertura total. La ment s'obre i veiem totes les possibles convencionalitats sense aferrar-nos a cap d'elles, perquè entenem que cap d'elles és absoluta.

Aquest és l'objectiu final de la meditació, perquè ens reconcilia amb la nostra consciència primordial, que és una consciència no dual. En el budisme, això es coneix com a estat del despertar, estat de buda o estat de plenitud. Aquest seria l'objectiu últim, la plena harmonització amb tot.