introducció al reiki

El concepte de reiki fusiona dues idees bàsiques: l'existència d'una energia universal (rei) i l'existència d'una energia vital individual (ki). Quan parlem d’energia universal, ens estariem referint a una mena de força que estructura i organitza l’univers, que actua sobre els elements. En sánscrit és el prana, en xinès és el qi... gairebé totes les cultures orientals tenen un nom per a aquesta energia. Alguns mestres afirmen que el prana té una intenció organitzadora, mentre que d’altres creiem que tot en l’univers obeeix a causes i condicions, a les lleis del karma. D’altra banda, podriem dir que el ki, l’energia individual, configura tot un camp energètic que absorbeix i projecta energia. A través d'una sèrie de tècniques, el sistema reiki ens permet captar aquesta energia universal i canalitzar-la a través del nostre camp energètic per a transmetre-la.

La pràctica del reiki actua sobre els bloquejos que obstaculitzen la correcta circul·lació de l'energia. Sovint, aquests bloquejos arriben a manifestar-se físicament en forma de lesions o malalties, fins i tot com a afeccions de tipus emocional o mental. L'energia circula a través de tot un sistema de canals o nadis, que també trobem en altres tècniques orientals com l’acupuntura, el qigong o el ioga. A mesura que aquests canals es van netejant i activant, l'energia es va equilibrant.