diferents sistemes...

A partir de la dècada de 1960 s’han anat desenvolupant nombrosos sistemes de reiki, tot i que tots ells deriven, d’alguna manera, del que va crear Mikao Usui.

L’evolució del reiki ha donat lloc a dues grans branques:

Reiki tradicional japonès –sistemes derivats del sistema Usui inicial i que en l’actualitat es practiquen al Japó.

Reiki occidental -introduït per Hawayo Takata a Hawaii, d’allà la seva pràctica es va estendre a Califòrnia i, desprès, a la resta del món occidental. El sistema de Takata ha donat lloc a uns altres dos grans sistemes:

Reiki Usui de Sanació Natural: Es tracta d’un sistema de línia occidental que s’ha mantingut fidel als ensenyaments de Hawayo Takata. El nom japonès d’aquest sistema, Reiki Usui Shiki Ryoho, significa “sistema Usui de sanació natural”. És el sistema que proposa i difon la Reiki Alliance, associació que dirigeix Phyllis Lei Furumoto, neboda de Takata. Aquest sistema estructura l’ensenyament del reiki en tres nivells: primer, segon i mestratge, i només utilitza els 4 símbols originals del reiki, d’acord amb les variants que va introduir Takata.

Reiki Usui Tibetà: El mestre americà de reiki William L. Rand va desenvolupar aquest sistema, que parteix del sistema de Takata al qual n’afegeix alguns elements. Rand inclou tècniques addicionals, com la cirurgia energètica i la sintonització de sanació. En general, el sistema tibetà és més obert que el sistema Usui i incorpora símbols d’origen tibetà, com també  ensenyaments budistes. L’ensenyament s’estructura en 4 nivells: primer, segon, tercer i mestratge. El sistema utilitza 7 símbols, però en algunes variants n’hi ha fins a 9.

A part d’aquestes grans tendències, la pràctica del reiki s’ha ramificat i trobem altres sistemes com el reiki do, el reiki egipci o seichim sekhem i una llarga llista d’escoles diferents...