Descansa al fons del riu

 

Thich Nhat Hanh, 24 de març de 2020, Lion's Roar

 

El repòs és una pràctica molt important, diu Thich Nhat Hanh. El nostre cos físic necessita descansar per refer-se, i la nostra consciència no és diferent. 

underwater buda 1"Dóna't permís per ser com una pedra petita en repòs", escriu Thich Nhat Hanh. "La pedreta descansa al fons del riu i no ha de fer res”.  Foto de Jeremy Bishop.

Els meus estimats amics, imagineu que algú està sostenint una pedra petita, la llença a l'aigua i la pedra comença a caure dins el riu. Després de tocar la superfície de l'aigua, es deixa caure per enfonsar-se lentament en el riu. Arriba al fons del riu sense cap esforç. Quan hi arriba, la pedra roman en repòs. Permet que l'aigua passi de llarg. 

Crec que la pedra arriba a la llera del riu pel camí més curt perquè es deixa caure sense cap esforç. Durant la nostra pràctica de meditació asseguda, podem permetre'ns estar en repòs, com una pedreta. Podem deixar-nos caure per submergir-nos de manera natural, sense esforços, en la postura de meditació, la postura en què estem en repòs. 

El repòs és una pràctica molt important; hem d'aprendre l'art de descansar. El repòs és la primera part de la meditació budista. Hauríeu permetre que el vostre cos i la vostra ment descansin. La nostra ment, de la mateixa manera que el nostre cos, necessita descans. 

El problema és que pocs de nosaltres sabem com permetre que el nostre cos i la nostra ment descansin. Estem sempre esforçant-nos; la lluita s'ha convertit en una mena d'hàbit. No podem resistir-nos a l'activitat, a estar esforçant-nos constantment. Lluitem fins i tot mentre dormim.

És molt important que prenguem consciència que tenim l'energia de l'hàbit de la lluita. Hem de ser capaços de reconèixer un hàbit quan es manifesta, perquè si sabem com reconèixer el nostre hàbit, perdrà la seva energia i ja no podrà dirigir-nos. 

Fa deu anys vaig estar a l'Índia i vaig visitar una comunitat budista els membres de la qual havien estat intocables. Un amic que pertanyia a aquesta casta em va organitzar aquest viatge. Jo anava assegut a l'autobús, gaudint del paisatge, contemplant les palmeres i la vegetació. Tot d'una, em vaig girar i vaig veure que el meu amic semblava molt tens. No hi havia motiu perquè hagués d'estar tan tens. Vaig pensar que potser estava intentant fer que la meva visita fora agradable i aquesta era la raó per la qual estava tan tens. Li vaig dir: "Benvolgut amic, sé que vols que aquest viatge sigui agradable, però jo ja sóc molt feliç. Ja he gaudit del viatge. Així que, per què no et poses còmode, somrius i et relaxes? ". Va respondre: "D'acord", i es va posar còmode i va intentar relaxar-se. 

Això em va agradar, vaig tornar de nou la mirada cap a la finestra i vaig gaudir de les palmeres i altres coses. Però només uns pocs minuts després, quan vaig tornar a mirar al meu amic, tornava a estar tan tens com abans. No podia relaxar-se, no podia permetre relaxar-se. Jo sabia que ell pertanyia a aquest grup de la població que havia estat lluitant durant milers d'anys. Era discriminat. Havia patit molt -ell, els seus avantpassats i els seus fills. Per tant, la tendència a lluitar havia estat allà durant milers d'anys. Aquest és el motiu que li resultés tan difícil permetre’s el descans. 

 

Quan un animal de la selva pren mal, sap com trobar un lloc tranquil, jeure-hi i no fer res. L'animal sap que és l'única manera de sanar –jeure i, simplement, descansar. 

Hem de practicar per poder transformar aquest hàbit arrelat en nosaltres. L'hàbit de la lluita, de l'esforç, s'ha convertit en una potent font d'energia que configura el nostre comportament, les nostres accions i les nostres reaccions. 

Quan un animal salvatge pren mal, sap com trobar un lloc tranquil, jeure-hi i no fer res. L'animal sap que és l'única manera de sanar -jeure i simplement descansar, no pensar en res, ni tan sols en caçar i menjar. No menjar és una manera fantàstica de permetre que el teu cos descansi. Estem tan preocupats per aconseguir nutrició que ens fa por descansar, permetre que el nostre cos descansi i dejuni. L'animal sap que no necessita menjar. El que necessita és repòs, no fer res, i per aquest motiu la seva salut es recupera. 

A la nostra consciència també hi ha ferides, molts sofriments. La nostra consciència també necessita repòs per recuperar-se. La nostra consciència és igual que el nostre cos. El nostre cos sap com sanar-se si li donem l'oportunitat. Quan ens fem un tall en un dit, només hem de netejar-lo i donar-li temps perquè es curi, perquè el nostre cos sap curar-se. El mateix és veritat amb la nostra consciència; la nostra consciència sap com sanar-se si sabem com permetre-li que ho faci. Però no li ho permetem. Sempre intentem fer alguna cosa. Ens preocupa tant sanar que això fa que no obtinguem el remei que necessitem. Només si sabem com permetre que reposin, el nostre cos i la nostra ànima podran sanar-se.


underwater buda 2
Foto, Jeremy Bishop

Però en nosaltres tenim el que anomenem l'energia de la inquietud. No podem estar en pau amb nosaltres mateixos. No podem estar tranquils. No podem seure, no podem jeure. Hi ha en nosaltres una energia que ens empeny a fer això, a fer allò altre, a pensar en allò... i aquest tipus d'inquietud ens fa infeliços. Per aquest motiu és molt important que en primer lloc aprenguem a permetre que el nostre cos descansi. Hem d'aprendre a resoldre tota la nostra inquietud, la nostra energia de la inquietud. Per aquest motiu hem d'aprendre aquestes tècniques per permetre que el nostre cos i la nostra consciència descansin. 

M'agradaria oferir algunes instruccions sobre la meditació caminant. El primer que farem demà a primera hora del matí és practicar caminant junts, és el que coneixem com a meditació caminant. Caminar meditant consisteix en gaudir de caminar sense cap intenció d'arribar. No necessitem arribar enlloc. Simplement, caminem. Gaudim caminant. Això vol dir que ja estem deixant de caminar i per a això es necessita cert entrenament. 

El miracle no consisteix a caminar sobre brases cremant, a caminar pels aires o sobre l'aigua; el miracle consisteix, simplement, a caminar sobre la terra. 

Normalment en la nostra vida quotidiana caminem perquè volem anar a algun lloc. Caminar és només un mitjà per a un fi, i per això no gaudim de cada passa que donem. La meditació caminant és diferent. Es camina només per caminar. Gaudeixes de cada passa que dónes. És com una revolució del caminar. Et permets gaudir de cada passa que dónes. 

El mestre zen Ling Chi deia que el miracle no consisteix a caminar sobre brases cremant, a caminar pels aires o sobre l'aigua; el miracle consisteix, simplement, a caminar sobre la terra. Inspires. Prens consciència del fet que ets viu. Segueixes amb vida i estàs caminant sobre aquest bell planeta. Això ja és un miracle. El major de tots els miracles és ser viu. Hem de despertar a la realitat que som aquí, vius. Som aquí, fent passes sobre aquest bonic planeta. Això ja és un miracle. 

Però, perquè el miracle sigui possible, hem de ser aquí. Hem de portar-nos de tornada a l'aquí i ara. Per tant, cada passa que donem es transforma en un miracle. Si ets capaç de caminar així, cada passa serà enfortidora i sanadora. Camines com si fessis petons a la terra amb els peus, com si fessis massatges a la terra amb els peus. Hi ha molt d'amor en aquesta pràctica de la meditació caminant. 

El Buda va dir que el passat ja se’n ha anat i el futur encara no ha arribat. No ens hem de lamentar del passat. No ens hem de preocupar pel futur. Tornem al moment present i visquem profundament el moment present. Perquè el moment present és l'únic moment en el qual podem tocar la nostra vida. La vida només és disponible en el moment present. Per això, la meditació caminant consisteix a tornar al moment present, per tornar a ser vius i tocar la vida profundament en aquest moment. Per poder tocar la terra amb els peus i gaudir caminant hem de establir-nos fermament en el moment present, en l'aquí i ara.   

 

He arribat, he arribat. Sóc a casa, sóc a casa. 

En la meditació caminant, caminem com a persones lliures. No es tracta de la llibertat política. És la llibertat envers les afliccions, la tristesa, la por. Llevat que t’alliberis, no pots gaudir caminant. M'agradaria proposar un breu poema que potser pugueu utilitzar en la meditació caminant: 

He arribat. Sóc a casa. 
En l'aquí. En l’ara. 
Sóc sòlid. Sóc lliure. 
En la realitat última resideixo. 

Potser us agradaria fer dues passes, inspirar i dir: He arribat, he arribat. I, a l'exhalar, fer unes altres dues passes i dir en veu baixa: Sóc a casa, sóc a casa. La nostra veritable llar és en l'aquí i en l'ara. Perquè només en l'aquí i ara podem tocar la vida. Com va dir el Buda, la vida és disponible en l'aquí i ara, per tant, tornar al moment present és tornar a casa. Aquest és el motiu que fem una passa o dues i despertem al fet que hem arribat. Hem arribat al moment present. 

Si som capaços d'arribar, llavors deixarem de córrer -córrer internament i córrer externament. Tenim la creença que la felicitat no pot ser possible en l'aquí i ara. Hem d'anar a algun lloc. Hem d'anar cap al futur per poder ser feliços de veritat. 

Aquest tipus de pensament ha estat aquí durant molt de temps. Potser els nostres avantpassats i els nostres pares ens han transmès aquesta sensació. Per això, hem de despertar a la presència d'aquesta energia de l'hàbit en nosaltres i revertir-la. El Buda va dir que tenim la possibilitat d'estar tranquils i ser feliços en el moment present. Es tracta de l'ensenyament de trista dharma sadha vihara. Significa viure amb felicitat en el moment present. Quan estem aquí, cos i ment sincronitzats, tenim l'oportunitat de tocar les condicions de la nostra felicitat. Si podem tocar aquestes condicions de felicitat que ja són disponibles en l'aquí i ara, podem ser feliços ja. No hem de sortir corrents cap enlloc, especialment cap al futur. 

Quan practiquem caminant, podem prendre consciència que tenim uns peus forts. Els nostres peus són prou forts perquè puguem córrer i caminar. Aquesta és una condició per a la felicitat que tenim disponible. Quan inspiro i prenc consciència dels meus ulls, trobo una altra condició per a la meva felicitat. Inspiro, prenc consciència dels meus ulls. Exhalo, somric als meus ulls. Aquest és un exercici molt simple que ens ajuda a adonar-nos que els nostres ulls encara estan en bones condicions. Només ens cal obrir els ulls per veure el cel blau, el núvol blanc, la vegetació sumptuosa. Podem veure tot tipus de formes i colors només perquè els nostres ulls encara estan en bones condicions. Els nostres ulls són una altra condició per a la nostra felicitat. Tenim moltes condicions com aquesta per a la nostra felicitat i seguim sent infeliços. Encara volem allunyar-nos del moment present, amb l'esperança que en el futur trobarem una mica de felicitat. 

Inspiro, prenc consciència del meu cor. Exhalo, somric al meu cor. Aquest és un altre exercici. Quan practiquem així, toquem el nostre cor amb la nostra atenció plena. Si seguim durant un minut, ens adonem que encara tenim un cor que funciona normalment. És meravellós tenir un cor que encara funciona amb normalitat. Algunes persones no tenen un cor en aquestes condicions i el seu desig més profund és tenir un cor com el nostre. Per tant, tenir les condicions per a la felicitat pot ser més que suficient per a ser feliços, però no som capaços de ser feliços a causa de la tendència a fugir del moment present. 

 

Fem del moment present, l'aquí i ara, la nostre veritable llar. És l'única llar que tenim. 

Inspirar, somriure i tocar les condicions de la felicitat que estan disponibles és una cosa que tots nosaltres podem fer. Gràcies a això, podem establir-nos en el moment present. Aquest és l'ensenyament de viure feliçment en el moment present. Si us plau, entrenem-nos per fer del moment present, l'aquí i ara, la nostra veritable llar. És l'única llar que tenim. És l'únic lloc en el qual podem tocar la vida. Hem de trobar tot el que busquem en l'aquí i ara. D'aquesta manera, la meditació caminant pot ser un gran plaer i pot ser molt sanadora. 

Cal fer algun esforç per practicar la meditació caminant? No ho crec. És com quan bevem un got de suc de taronja. Cal fer algun esforç per gaudir del suc de taronja? No. Caminar és el mateix. Per gaudir realment d'un suc de taronja, hem de ser-hi, ment i cos totalment sincronitzats. Si estem aquí, ment i cos totalment establerts en el moment present, llavors un got de suc de taronja serà alguna cosa real per a nosaltres. Tu ets real; per tant, el suc és real. Per tant, la vida és real. La vida existeix. La vida és profunda durant el moment en què beus el teu suc de taronja. 

Quan contemplem una bonica posta de sol, cal que fem algun esforç? No ho crec. No hem de fer cap esforç per gaudir d'una bonica posta de sol. Només hem de ser-hi, ser-hi en cos i ment. Això no obstant, si el cos hi és, però la ment és en el passat o en el futur, no podrem gaudir d'aquesta bonica posta de sol. 

Hi ha un tipus d'energia que ajuda a ser-hi, cos i ment sincronitzats. Aquesta energia es diu atenció plena (mindfulness). L'atenció plena és la capacitat de ser-hi, cos i ment sincronitzats. Quan prenguis el teu suc de taronja, beu amb atenció plena i gaudiràs del teu suc perquè ets realment aquí a el cent per cent. Si el cos i la ment estan sincronitzats quan contemples la bonica posta de sol, això vol dir que ets en l'atenció plena. L'atenció plena t'ajuda a ser-hi perquè la bonica posta de sol estigui aquí també. Mentre camines, si et permets ser-hi, cos i ment sincronitzats, llavors caminar es convertirà en caminar amb atenció plena; serà una mica sanador, refrescant i enfortidor. 

Meditar implica, en primer lloc, ser-hi, ser assegut al coixí, ser en el teu trajecte de meditació caminant. Menjar també és una meditació si ets realment aquí, totalment present en el menjar. L'essencial és ser-hi. Així que, per favor, quan practiquis la meditació caminant, no facis cap esforç. Dóna’t permís per a ser com aquesta petita pedra en repòs. La pedra descansa al fons del riu i no ha de fer res. Mentre camines, estàs en repòs. Mentre ets assegut, ets en repòs. 

Si durant la meditació asseguda o caminant hi ha esforç, no ho estàs fent bé. El Buda va dir: "La meva pràctica és la pràctica de la no-pràctica." Això és molt significatiu. Abandona tota resistència. Dóna’t permís per a ser, descansar. 

Sec en el coixí de meditació. Considero que és una cosa molt agradable. En el meu coixí no em resisteixo, no lluito. Em permeto ser, descansar. No faig cap esforç i per això no tinc cap problema mentre estic assegut. Mentre estic assegut no lluito i per això els meus músculs estan relaxats. Si hi ha esforç durant la meditació asseguda, molt aviat apareixeran els dolors a les espatlles, a l'esquena... Si et permets reposar sobre el coixí pots mantenir-te assegut durant molta estona, cada minut és lleuger, refrescant, enfortidor i sanador. 

No es tracta de seure per esforçar-se per assolir la il·luminació. No. Abans de res, es tracta de seure pel plaer de seure. Abans de res, es tracta de caminar pel plaer de caminar. Es tracta de menjar pel plaer de menjar. L'art està en ser-hi al cent per cent. 

Quan era novici, vaig aprendre a encendre una vareta d'encens en atenció plena. A l’hora d'encendre encens potser creureu que la intenció és que l'encens impregni la casa del Buda. Però encendre l'encens és només per encendre l'encens. Agafes una vareta d'encens en atenció plena i gaudeixes d'això, perquè, en sí mateix, és un acte de meditació. Durant el moment en què agafes la vareta d'encens estàs en atenció plena, estàs concentrat, ets real, perquè el cos i la ment estan sincronitzats. I la vareta d'encens és real. Quan encens el llumí, fas el mateix. Durant el moment en que encens el llumí, només encens el llumí. No fas res més. No penses en altres coses. Ets plenament conscient que estàs encenent un llumí. Estàs concentrat en això i gaudeixes de l'acte d'encendre l'encens. 

Quan sostens una vareta d'encens, és el mateix. Quan poso la vareta en el cremador d'encens, col·loco la mà esquerra sobre la dreta. Aquesta és la tradició. Tothom en la tradició budista encén l'encens d'aquesta manera. La vareta d'encens és molt lleugera; una mà és suficient per subjectar-la. Per què cal posar la mà esquerra sobre la dreta? Perquè això simbolitza que ho estàs fent amb el cent per cent del teu cos i de la teva ment. 

Es tracta de ser aquí de veritat. Es tracta de ser aquí al cent per cent. A cada moment de la teva vida quotidiana. Aquesta és l'essència de la veritable meditació budista. Cadascun de nosaltres sabem que ho podem fer, així que entrenem-nos per viure cada moment de la nostra vida quotidiana profundament. Per aquest motiu m'agrada definir l'atenció plena com l'energia que ens ajuda a ser-hi a el cent per cent. L'energia de la teva veritable presència. 

A l'inspirar –en l’aquí, en l'aquí. A l'exhalar -en l'ara, en l'ara. Tot i que són paraules diferents, signifiquen exactament el mateix. He arribat a l'aquí. He arribat a l'ara. Sóc a casa en l'aquí. Sóc a casa en l'ara. 

Quan practiquem així, practiquem aturant-nos. Aturar-se és la pràctica bàsica de meditació en el budisme. Deixem de córrer. Deixem d'esforçar-nos, de lluitar. Ens permetem descansar, sanar, calmar. 

I després d'uns pocs minuts de pràctica podem passar al tercer vers -Sóc sòlid, sóc lliure. Això no és autosuggestió. Per què? Perquè si hem aconseguit arribar a l'aquí i ara som molt més lliures. Ens hem alliberat del passat, del futur, de les nostres preocupacions, de les nostres pors. I ens fem molt més sòlids; les nostres passes es fan més sòlides i ens fem més sòlids en el nostre cos i en la nostra ment. La solidesa es fa realitat al cap de pocs minuts d'arribar, de ser a casa. 

La solidesa i la llibertat són dues característiques del nirvana. El nirvana no és cap abstracció. El Buda va dir que podem tocar el nirvana amb el nostre propi cos. Per tant, mentre practiques la meditació caminant ja pots començar a tocar el nirvana amb el teu cos i el teu esperit. 

Quan sents que ets una mica més sòlid, una mica més lliure, llavors comences a tocar la nirvana amb el teu cos i el teu esperit. La solidesa i la llibertat són la veritable base de la teva felicitat i el teu benestar. Sense solidesa i llibertat no són possibles la felicitat ni el benestar. 

L'últim vers del poema és preciós. En la realitat última resideixo. En la realitat última. En la realitat última. Resideixo. Resideixo. La realitat última, aquí, és la veritable essència del teu ésser. 

Visualitzem les onades de l'oceà, diverses onades apareixen a la superfície de l'oceà. Algunes ones són grans, altres són petites i cada onada sembla tenir vida pròpia. Una onada pot tenir idees com: "Sóc una ona. Sóc només una onada entre moltes altres ones. Sóc més petita que l'altra onada. No sóc tan bonica. Duro menys que l'altra onada". Idees com aquestes. Una onada pot estar atrapada en la gelosia, en la por, en la discriminació. 

Però si l'onada és capaç de doblegar-se cap avall i tocar l'aigua que hi ha al seu interior, s'adonarà que, tot i que és una ona, al mateix temps és aigua. L'aigua és l'essència de l'onada. Tot i que les onades poden ser altes o baixes, més o menys belles, l'aigua és lliure de totes aquestes nocions. Per això, si som capaços de tocar l'essència del nostre ésser, ens podem alliberar de la nostra por i el nostre patiment. 

Tocar l'essència del nostre ésser significa tocar el nirvana. La nostra essència no està subjecta a naixement i mort, a ser i no-ser. Una onada pot viure la vida d'una onada, però una onada pot fer molt més que això. Mentre viu la vida d'una onada, l'onada també pot viure la vida de l'aigua. Com més es desenvolupen la nostra solidesa i la nostra llibertat, més profundament toquem l'essència del nostre propi ésser. Aquesta és la porta cap a l'emancipació, cap al més gran dels alleujaments. 

 

Sobre Thich Nhat Hanh 

 thich nhat hanh

Thich Nhat Hanh és un reconegut mestre zen i poeta, fundador de el moviment Engaged Buddhist i de nou comunitats monàstiques, entre les quals Plump Village, a França. A més, és autor de At Home in the World, the other Shore i de més d'un centenar de llibres dels que s'han venut milions d'exemplars a tot el món. En l'actualitat, Thich Nhat Hanh viu al Vietnam. 

© 2020 Lion 's Roar | E-mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. | Tel: 902.422.8404 | Publicat per Lion 's Roar Foundation 
Traducció, Angie Larrosa - 2020 

NOTÍCIES!!

Tornem a fer grups presencials (amb l'aforament al 30%)
Consulta l'agenda d'activitats per veure tots els horaris
Per assistir a les classes cal confirmar l'assistència
Porta el teu material: mitjons, estora, coixí, manta...

Properament...

sessions setmanals de meditació
dilluns i dimecres, a les 18:30

sessions setmanals de ioga nidra
divendres, a les 18:30

Agenda

Desembre 2020
L M X J V S D
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31

Vols rebre informació sobre les nostres activitats?